Decorat amb cases buides

Fa tres anys vaig fer bustiada pel centre de Maó. Estàvem constituint l’Associació de Veïns del Centre Històric de Maó i les persones involucrades repartíem les convocatòries de les assemblees que organitzàvem, casa per casa.

El que més ens va sorprendre va ser la quantitat d’immobles deshabitats que hi vam trobar: edificis amb portals bruts, marqueteria despintada, façanes escrostonades, bústies o davall de les portes a vessar de papers, alguns amb el cartell “per vendre”.

Afortunadament, encara hi ha particulars que, amb l’esforç i inversió, van reformant cases antigues que estaven bastant envellides, algunes sense habitar.

Al carrer Isabel II trobam edificis magníficament rehabilitats, com la Casa Albertí

Un altre exemple és el casat de la Fundació Reynolds

A dins del mateix, es conserva un bocí de l'antiga muralla i el Portal de S. Cristòfol, completament restaurats

A pocs metres de les anteriors, una casa a la venda, la imatge de la desolació en ple centre històric de la ciutat

Fa unes setmanes, el diari s’ha fet ressò de l’estudi sobre habitatge buit que l’arquitecta Roser Roman —i presidenta de la nostra associació veïnal— està duent a terme, “Re-Habitar la ciutat de Maó”. El treball de camp està elaborant un cens d’habitatges buits i confirma com s’està despoblant el centre: existeixen al voltant de 500 habitatges buits.

Sense comentaris

El centre de la nostra ciutat s’ha convertit en un nucli comercial cada cop menys habitat, on de dia ve gent a treballar i a comprar d’altres barris i pobles, i a l’horabaixa els carrers resten gairebé deserts. Açò fa que es vagi perdent la vida comunal i els trets característics del barri, i s’homogeneïtzi amb els centres d’altres ciutats.

A pocs metres dels carrers més comercials i turístics

Just davant de l'anterior, un bar i una galeria d'art salven la imatge del carrer

L’Ajuntament de Maó ha tingut l’encert de crear una borsa d’habitatge social, per a la qual cosa està inventariant els immobles buits, susceptibles de ser llogats.

Aquesta seria una bona oportunitat per re-habitar els centenars de cases buides del centre històric, sinó fos perquè vuit de cada deu habitatges de la zona estan en mal estat o en ruïnes (Roman). Abans de re-habitar, cal rehabilitar. I per rehabilitar, cal ajudar i incentivar; en definitiva, intervenir.

L’Administració hauria d’actuar de forma decidida, mitjançant ajudes a la rehabilitació als propietaris, desgravacions fiscals per rehabilitació i posterior lloguer. Alguns països penalitzen el fet de posseir immobles buits o n’apliquen taxes específiques; d’altres, obliguen a rehabilitar o a demolir, i d’altres compren habitatges per llogar-los a preus baixos.

L'antic Cine Consey, tancat i en ruïnes des que es va cremar el 2002

El que està clar és que amb un 80% d’immobles en mal estat i molts amb problemes de salubritat, no es pot dur a terme una política de repoblació del centre. Actuïn prest, o el centre històric de Maó acabarà sent un decorat per als turistes amb massa cases buides i mancat de vida.

Edifi en estat lamentable i a la venda al carrer de se Moreres

Article publicat al diari Menorca, 23/11/2015

Microrelats de dones

PLANS DE FUTUR

Caminava pel carrer amb les seves amigues. Xerraven, es miraven els mòbils i se’n feien un fart de riure. Tenien setze anys.

Feien plans pel cap de setmana, parlaven del que farien a l’estiu i del batxillerat que triarien el pròxim curs: ella s’estimava més el Social perquè li atreia la Psicologia i li fascinava la vida interior de les persones.

Era intel·ligent, però sabia que no podria anar a fóra a estudiar. Tanmateix, ho intentaria a distància.

Feia plans de futur fins que arribà a casa i el seu pare li presentà el seu futur marit.

TORNAR A CASA

Quan tornà a casa després d’una setmana de viatge, tot estava en ordre: la roba neta i plegada, els plats escurats i la casa recollida. Encara hi havia les sobres del menjar que havia deixat preparat i, fins i tot, algú havia pensat a treure els fems.

—Com us ha anat, aquests dies? —demanà a la seva filla adolescent, la qual es mostrava més afectuosa del que era habitual en ella.

—Bé! Açò... un poc estressats, la veritat —va respondre—. Hem hagut de fer de mare —afegí un poc empegueïda.

CRÉIXER

Després d’una setmana absent, sembla un any més gran.

Potser és la ratlla dels ulls i el cos més desenvolupat i definit.

S'amaga la cara darrere el cabell llarg i ros.

Gairebé no parla.

No sé si es deu al cansament o que l’ansietat per dir-ho tot, absolutament tot, sense deixar-se ni un signe ortogràfic, ha quedat enrere, en la infantesa.

No vull fer-me gran a la mateixa velocitat que ella. No encara.

El meu barri VII: Sense veïns, no hi ha vida al barri

Aprofitant un temps més propi de principis de tardor que de finals de l'estació, avui matí he fet una passejada pel centre històric de Maó.

Càmera en mà, he recorregut alguns carrers del meu barri amb la intenció d’obtenir un testimoni gràfic de l’evidència i del que l’arquitecta Roser Roman ha constatat en l’estudi que està duent a terme sobre habitatge buit a la nostra ciutat, “Re-Habitar la ciutat de Maó”. Roman calcula que existeixen uns 500 immobles sense habitar a la zona i que d’aquests, el 80% estan en mal estat i molts tenen problemes de salubritat.

Comencem pel costat de ca meva. L'edifici del cap de cantó on hi havia una botigueta de queviures, roman buit i tancat des de fa uns 7 anys, amb un aspecte lamentable, com es pot comprovar.

Algunes cases, com aquesta, no sabem si estan a la venda, però moltes altres pengen el cartell "Es ven" de la façana.

Algunes estan en molt mal estat, com aquesta, al cap de cantó amb sa Costa des General, en un carrer ben turístic, Isabel II.

  

Els carrers principals del centre de Maó no hauríen de presentar aquest aspecte, com el carrer de ses Moreres:

O sa Rovellada de Dalt, amb l'immoble de l'antic cine Consell, tancat des de l'incendi del 2002:

Hi ha cases que no poden negar que duen temps tancades, amb la correspondència acumulada a la porta:

Algunes façanes es troben en un estat del tot lamentable. L'Administració hi hauria de poder intervenir, ja que és un factor determinant per a la degradació del barri:

Cap casa no hauría de presentar aquest aspecte:

Alguns immobles tenen cartells d'alarmes. Deduïm que es tracta de magatzems de comerços propers. Deu ser per açò que no se'n té cura de la façana:

També hi ha cases senyorials decadents, on creixen les herbes:

El pitjor de tot, és que alguns dels immobles en estat degradat segueixen habitats, amb el perill de ruïna i problemes de salubritat que açò comporta.

Afortunadament, al centre de Maó segueix havent iniciatives de rehabilitació que dignifiquen el barri, com aquest edifici de la Pl. Bastió:

Les galeries Encant i Artara, així com el bar Gratinata, són alguns exemples de comerços que han apostat per situar-se al centre rehabilitant cases antigues:

Així mateix, comptam amb grans casats recuperats i rehabilitats: antigues cases senyorials, com la casa Albertí, convertida en hotel; o la Fundació Reynolds, dins de la qual hi ha el Portal de Sant Cristòfol i un bocí de l'antiga muralla, així com la seva col·lecció d'art contemporani. 

Esperem que sorgeixin més iniciatives privades com aquestes, i públiques, com la rehabilitació de Can Oliver, convertida en museu.

De totes formes, cal una política ferma de suport a la rehabilitació perquè no segueixi endavant la despoblació i la degradació del centre històric de Maó.

Perquè Sense veïns, no hi ha vida al barri.