Jo sempre n'he tingut, de tocadiscs... i un munt de discs

Saps que per més cops que passis el raspallet de vellut per sobre el vinil, sempre se sentirà aquell fregir compassat de fons que ressegueix les pistes concèntriques del disc. Rshss, rshss, rshss... La pàtina, en diuen.

El meu tocadiscs sonant The Jimi Hendrix Experience, Live in Paris

Caràtura i funda interior. Brutal!

"Espera, no seguis! Podries girar el disc, que fa un munt que s'ha acabat i encara no m'he pogut aixecar". I és que ambdues cares són tan curtes... Mitja hora i encara.

Dos discs que vaig adquirir de ben jove, de Simon and Garfunkel i de The Beatles

Quan comença a sentir-se realment malament, llavors has de baratar l’agulla. I açò sí que és fotut! Vas venut si no has calculat, per damunt, les hores que porta pinxant aquella agulla, que vés a saber quan va ser la darrera vegada que la vas canviar. "Agulla magnètica amb punta de diamant. Més de mil cinc-centes hores de durada", posa la capsa. "Ja ballam", penses, intentant fent memòria de l'any que vas comprar la darrera.

Els cantautors van arribar més tard a la meva vida, però encara hi són

Bona part dels estalvis de la meva joventut se n’anaven en LP i discs senzills de 45 RPM, aquells que portaven dues cançons; l’èxit de l’LP, a la cara A, i un tema totalment desconegut, a la cara B.

Discs per combatre l'enyorança quan vius fora de l'illa

Record quan havia aconseguit reunir cinc centes pessetes i baixava al soterrani de Coesa —una mena de grans-petits magatzems, on ara hi ha Springfield—, al carrer de ses Moreres, a triar un nou disc. Ja hi feia feina aquell home del cine, en Portella, que en sabia un munt i em donava una mà. Després se'n va anar a can Parpal, abans que Coesa tanqués les seves portes per reconvertir-se en una gran botiga de joguines.

Dos grups de pop ben diferents: Supertramp i Radio Futura

A can Parpal, en tenien, de discs! Allò era entrar, remenar i fer una xalada... però comprar, més aviat poca cosa, de tant en quant, quan arreplegava pels Reis o l'aniversari, que venia seguit.

Tenc àlbums de cantautors en LP, casset i CD

I com m'agraden els tocadiscs! Sempre m’han fascinat. Quan en veig a alguna botiga vintage o d’estètica retro, em quedo embambada contemplant-los.

Dalt: 20 èxits d'or. Baix: la joia de la casa, "The White Album" de The Beatles, comprat el 1992 a l'antiga URRS. Tot és en rus, excepte el nom del grup

Jo sempre n'he tingut, de tocadiscs. Quan vaig néixer, a ca meva n’hi havia un de tapa. El tancaves i no sabies si escrivies amb un tocadiscs o escoltaves música amb una màquina d'escriure.

Silvio Rodríguez, un dels meus cantants predilectes d'ahir, avui i sempre

Posteriorment, el meu pare —de qui vaig heretar el gust per escoltar música i sonar la guitarra— va comprar una tocadiscs-ràdio-casset Vanguard. Era l’aparell HI-FI definitiu de mitjans dels setanta. Un dels avantatges que tenia era que podies gravar directament de disc a casset verge, sense haver d’armar dos aparells i els cables corresponents. La primera còpia que hi vaig fer va ser la banda sonora de Grease, que sonava tot el dia sense aturar.

Dos dels discs preferits de la meva joventut

Una dècada més tard, vaig adquirir el vinil doble a preu de saldo —no podia deixar perdre l'oportunitat de tenir, per fi, la banda sonora de la meva adolescència— a Ràdio Peix, una botiga del carrer Boqueria de Barcelona, on l’amo sabia més de música moderna que molts crítics. Amb el tocadiscs-ràdio-casset Vanguard també et podies fer còpies dels discs en cintes per escoltar-les al cotxo. Allò era millor que les cassets que venien a les benzineres.

Bones versions d'aquestes obres, amb un gran director, Seiji Ozawa, i dos genials guitarristes, els germans Romero

Ara tenc tocadiscs amb la cadena de música; un plat, li diuen, on sonen, de tant en tant, els vells vinils de Simon and Garfunkel, The Beatles, Supertramp, Traginada, Lluís Llach, Raimon, M. del Mar Bonet, juntament amb Beethoven, Vivaldi, Dvórak, Joaquín Rodrigo, Paganini i, per suposat el més gran d’entre els grans, J.S. Bach. Posteriorment s'hi han incorporat desenes de vinils de jazz.

El gran i insuperable J.S. Bach, juntament amb el cèlebre "Així parlà Zaratustra", de R. Strauss

He tingut diversos moixos, peixos, un hàmster, un ca, un violí, tres guitarres, tres cotxos, diverses bicis, una moto de prestat... però sempre, sempre i sempre, a la meva vida hi hagut un tocadiscs i molts discs.