Quan un menorquí va ser guerriller, de Marc Pallicer: un soldat menorquí entre els maquis de la Resistència francesa

Quan un menorquí va ser guerriller. Marc Pallicer Benejam. Almería: Círculo Rojo, 2016. 114 p.

El passat mes d’abril vam presentar a la Biblioteca Pública de Sant Lluís la darrera investigació de historiador Marc Pallicer, Quan un menorquí va ser guerriller. L’obra rescata de l’anonimat la història de Bernat Villalonga Tudurí, un menorquí que, després d’exiliar-se a França quan Franco guanyà la Guerra Civil, continuà lluitant per la llibertat.

Bernat Villalonga va nèixer al lloc de Toraixa Nou, al municipi des Castell, l’any 1907. Com molts joves, el 1936 va ser cridat a files i va fer estada en diverses guarnicions militars de la costa. L’any 1938 es va casar amb la santlluïsera Margarida Lluïsa Sintes Mercadal, amb la qual va viure primer a la guarnició des Canutells i, posteriorment, a la de Binidalí. El gener de 1939 va ser mobilitzat al front de Catalunya, moment en què se separà de la dona, embarassada de la seva filla Pilar —i que naixeria el desembre d’aquell mateix any a Sant Lluís—.

Bernat Villalonga. Reproducció del llibre

Un cop finalitzada la contesa, Villalonga no pogué tornar a Menorca. Com els gairebé mig milió d’espanyols, dels quals cent mil eren soldats i uns centenars, menorquins, passà la frontera cap a França. Un cop allà, els republicans espanyols van ser tancats en camps d’internament, com els d’Argelers i Barcarès. Villalonga va ser a tots dos.

Espanyols republicans de camí cap a l'exili

El juny de 1940, l’exèrcit alemany ocupà part del territori francès. Els nazis feien servir els espanyols exiliats com esclaus o els enviaven als camps de concentració a Alemanya.

En aquest context, Bernat Villalonga decidí lluitar com a maquisard (o maquis) amb la Resistència contra l’ocupació nazi del país. S’estima que un de cada deu soldats de l’exèrcit republicà espanyol hi participà. El moviment de resistència contra l’ocupació alemanya va ser organitzat majoritàriament per soldats espanyols. Hi va haver d’entre deu mil i tretze mil maquis, els quals van contribuir activament i decisiva a expulsar i vèncer els alemanys.

Carnet de combatent voluntari de la Resistència. Reproducció del llibre

Bernat Villalonga va formar part del “Group Roger” que operava a la regió de Dordonya, un dels nombrosos grups de maquis actius i valents que es jugaren la vida per la llibertat a França. La seva història és apassionant i plena de coratge. Hem d’agrair Marc Pallicer que l’hagi treta de l’anonimat. Per açò, la filla de Bernat, Pilar Villalonga, ha estat de gran ajuda a l’hora de dur a terme la investigació sobre el seu pare, aportant el seu testimoni personal, així com fotografies del protagonista i de la família, que es poden veure al llibre.

A partir d’aquest testimoni, l’autor va anar estirant del fil, localitzant primerament Robert René Nalauré, antic guerriller del “Group Roger”. Nalauré li va fer arribar el seu testimoni i l’encaminà cap a altres fonts escrites i sonores d’altres exguerrilers, d’entre ells, Martial Faucon, fundador de l’esmentat grup guerriller.

Presentació del llibre a la biblioteca

Pallicer ha consultat nombroses fonts documentals, bibliogràfiques i testimonis audiovisuals per elaborar i completar aquest trencaclosques que s’inicià, fa cinc anys, amb la visita a l’Arxiu Diocesà de Menorca de la filla de Villalonga. Pilar Villalonga viu a França des que s’hi traslladà amb la seva mare el 1953 per retrobar-se amb son pare. Malauradament, Bernat Villalonga va patir un infart i morí prematurament el 1955.

Marc Pallicer Benejam va néixer a Ciutadella. És llicenciat en Història per la UIB i actualment és l’arxiver de l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Ciutadella, així com també de l’Arxiu Diocesà de Menorca. És membre de la Secció d’Història i Arqueologia de l’IME i fa classes d’Història a l’Escola d’Adults de Ciutadella.

És autor de nombrosos estudis històrics, centrats bàsicament en el corsarisme i els soldats entre els segles XVII i XIX, una part dels quals estan editats per s’Auba. Habitualment col·labora amb revistes històriques.
Trobareu aquest llibre a la Xarxa de Biblioteques de Menorca.