divendres, 23 de setembre del 2016

Per un sí o per un no: trenta anys després a ca nostra

Barcelona 1986, 19 anys, segon de carrera a la universitat. Tota la vida per davant, amb les butxaques buides, però amb ganes de descobrir el món.
El Teatre Poliorama oferia bons preus als estudiants i vaig aprofitar l’ocasió per assistir a l’estrena a Catalunya —i potser al país— d’una obra contemporània, trencadora i inquietant: Per un sí o per un no.
La Companyia Flotats ens va obsequiar amb una representació de luxe amb dos grans intèrprets de l’escena catalana: Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé. Dues patums que aleshores es trobaven en la cresta de l’onada i que vaig descobrir en aquella ocasió, donant vida a dos tipus psicològics amb trets ben diferents.

El magnífic duo Flotats - Puigcorbé


Per un sí o per un no (1982), és una de les obres més representatives de l’autora russo-francesa Nathalie Sarraute (1900-1999), que comença amb una senzilla proposició emesa en el passat, Està bè... això..., i que desferma la tempesta. Dos amics íntims de tota la vida s’enreden amb el significat i la interpretació de la frase, entrant en una espiral de discussions que els portaran a dir-se allò que no es diu normalment per convenció social i per la por de fer el ridícul. Cercant la "veritat dels mots", acabaran en una posició que serà irreconciliable per a ambdós.
El text, veraç, subtil i enginyós, dóna peu a la reflexió sobre l’efecte del llenguatge i les seves conseqüències, i sobre la vulnerabilitat de les relacions humanes, fins i tot les més íntimes i duradores, que poden ser ferides de mort, aparentment només per una estocada lingüística, però que, en realitat, aquesta serà el detonant d’un cúmul encobert de desencontres que vénen de lluny entre els dos amics.

Cia. Projecte #36 de Mallorca
Fa trenta anys, Per un sí o per un no va ser una obra de gran èxit de crítica i públic. Durant aquest temps, se n’han fet nous muntatges, i encara ara es continuen fent.
La setmana passada, la Sala Albert Camus de Sant Lluís la va representar, per primer cop a Menorca i trenta anys després de la gran estrena a Barcelona.
De la mà de la Cia. Projecte #36 de Mallorca, i dirigida per Joan M. Albinyana, Jaume Mut i Joan Toni Sunyer van fer una interpretació estel·lar, amb tota la passió, el cinisme i la subtilesa que requereix el text. Amb una escenografia minimalista, l’obra s’ha adaptat als nous temps, amb referències a la Mallorca del segle XXI, tot incorporant les noves tecnologies (uns personatges moderns no poden estar-se de consultar el mòbil i de ser presents a les xarxes socials), però conservant la seva vigència a través d’un tema universal —la complexitat de les relacions humanes— des d’un punt de vista ben particular.

Notícia al diari Menorca, 19 de setembre de 2016
És una satisfacció que sales petites, com el teatre Albert Camus, programin obres de renom internacional, a càrrec de companyies de ca nostra, poc conegudes, però altament qualificades, esperonant i difonent d’aquesta forma els espectacles culturals d’arreu de les nostres Illes, i a preus assequibles.

Publicat al diari Menorca, el 22 de setembre de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada