dijous, 5 de gener del 2017

Pregonda sense filtres

Inici d’un nou any, d’un hivern que no ho sembla, càlid, amable i sec, massa sec.



Pregonda


La calma hivernal fa dies que afavoreix ses seques i la línia de mar es dibuixa un pam o dos per sota del que és habitual.


Retxa blanca de sal i pedra calcària, pegellides al descobert, crancs que s’afanyen cap el fons, algues seques i plàstics enganxats entre els racons de les caletes...


“A quien madruga, Dios le ayuda”. El goig d'arribar-hi prest no té preu: llum matinera i aigua com un mirall.


El camp verd d'hivern, les basses temporals, el cel empedrat i els estornells que ens sobrevolen.


Només la mar en completa quietud, roques i silenci. Només nosaltres.


Don gràcies a Déu per poder caminar, de nou, per aquesta costa abrupta, agresta, escarpada i única.


Faig fotos i cada racó em sembla més bell que l’anterior. Totes sense filtres, ni trampa ni cartró. El sol baix de llevant tenyeix d'ocre el paissatge.


I més enllà, Cala Barril. Macs grisos i vermells, llenyes i objectes portats per la mar. L'illot ens vigila.


Com m’estim aquest paisatge! 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada