African Gospel, M(S)oweto Gospel Choir: quan la felicitat culmina al final del camí

           La felicidad está en el camino a la felicidad. Eduard Punset

El Carnaval d’enguany culminà en una explosió d’emocions que ens van aportar una immensa felicitat.

Era el final d’un camí que s’inicià a principis de curs, quan la directora de la meva coral de gospel, Moments a Cor, recuperà una idea llençada l’any anterior: participar en el Carnaval.

L’expectativa va esdevenir desig gràcies a les companyes més apassionades i entusiastes i, sense pensar-nos-ho, ja posàvem fil a l’agulla —mai millor dit— per recrear un dels més grans i meravellosos cors de gospel: Soweto Gospel Choir, de Sudàfrica.

Conscients que apuntàvem molt a munt, no només pel cor en sí, sinó també per la complexitat de la indumentària dels seus integrants, prest vam armar els tallers de confecció de la roba al nostre local d’assaig.

Vestits de dona i d'home i la fetillera

Així, tots els caps de setmana, des de l’octubre fins al febrer, les nostres sisters modistes i algunes voluntàries més van ajudar a tallar, muntar i cosir els preciosos vestits, tant d’home com de dona. Personalment, jo no hauria estat capaç de confeccionar una disfressa tan complexa i composta de tantes peces, com un trencaclosques, sense el seu suport. Mil gràcies, companyes!

Pel que fa als temes musicals, n’Elsa ens en va proposar dos que, des del principi ens van entusiasmar: Ahuna Ye Tswanang Le Jesu, en llengua zulu, i Avulekile Amasango, en anglès i zulu. I ens els vam aprendre! No hi ha idioma que se'ns resisteixi.

Els vam començar a assajar, i com que ens quedaven tan bé, vam decidir que els gravaríem prèviament, acompanyats dels nostres músics habituals, reforçats amb una poderosa percussió —com mana la música africana—. A la rúa de Carnaval se podia sentir la potent gravació que reforçava els nostres cants, a través dels micros que portava cadascú.

A l'estudi de gravació, el 22 de gener

Enregistrar els temes va ser una nova aventura. Un mes abans, ens vam embarcar cap a Musikbox i gravàrem per petits grups. Micros enlairats, auriculars, enginyers de so, taules de mescles, programes de muntatge, repeticions i més repeticions, escoltar-nos i pensar “oh, ho hem aconseguit!”. Gràcies a tot açò i a les nostres veus meravelloses, el resultat va ser força bo, amb tota la sonoritat i el ritme que es requerien. Podem dir que ja tenim un parell de maquetes per a un futur disc... 

Ep! Em deixava un detall important: n’Elsa va fer el diumenge a Musikbox, dirigint els grups, un rere l’altre, amb la supermegapaciència i el rigor que la caracteritza. I encara va haver-hi de tornar amb les solistes i els músics! He de dir que les/el solistes van estar impressionants, dignes d’unes grans veus africanes: molt bé, Carlota, Joel i Cati!

Foto del diari "Menorca", 26 de febrer

Tot cant africà porta intrínsecament ritme i dansa. Així que no podíem limitar-nos a cantar, sinó que era precís també ballar. Sort vam tenir de n’Ali, una cantant del cor jove, que va tenir la generositat de muntar-nos les coreografies. Ens va fer uns vídeos i ens va dir: “Fàcil, eh?” Mare meva, menys mal que ho eren, perquè el primer cop que les vaig ballar gairebé no vaig fer ni un sol pas correctament. Però gràcies als assaigs i a la direcció de les companyes millor dotades per al ball, i als vídeos de n’Ali, que ens van permetre estudiar a casa, gairebé semblàvem el Soweto en persona. Gràcies, ballarines!

I per fi arribà el dia tan esperat. La nostra comparsa, AFRICAN GOSPEL, rendia homenatge al Soweto Gospel Choir.

Els més petits, de la coral Infantil, junt amb la directora

Les jovenetes, de la coral Jove

Muntar la carrossa, guarnir-la, vestir-nos, maquillar-nos, preparar-nos, fer un darrer assaig, fotos... i partir cap a s’Esplanada. Era com estar dins d’un somni: milers de persones, com tots els anys, s’havien congregat per veure desfilar la rua i ens miraven sorpresos i encantats quan passàvem.

Minuts abans de començar, n'Sturla ens va fer aquesta foto

La Flor, la Princesa i la Fetillera

Cantàvem i ballàvem una vegada i una altra, i una altra, i ho vam donar tot fins el final. Va ser meravellós i va passar volant.

En definitiva, va ser una xalada i la culminació de tot aquest temps de preparació: plans, feina, assaigs, dedicació i, més que qualsevol cosa, il·lusió, camaraderia i generositat. Record els capvespres de dissabte fent la disfressa, amb un ambient de companyonia que a voltes m’emocionava: embastant, cosint, muntant, tallant, arranjant, ajudant amb tot el que podíem i sabíem. I cantant, ballant i assajant força... Sense aquesta complicitat tan generosa i il·lusionant, sota la direcció de n'Elsa, res d’açò no hauria estat possible.

I a més a més, vam guanyar el premi a la millor comparsa. N'estem molt contentes, però no hi ha millor guardó que pertànyer a aquest meravellós i humanament increïble grup que es diu Moments a Cor.

Aquest video, realitzat per Elsa Perches, és una mostra molt polida del Carnaval de Moments a Cor:

La Rua de Carnaval de Maó va tenir lloc el 25 de febrer de 2017.