diumenge, 19 de març de 2017

Una bibliotecària de pura raça

Fa pocs dies ens va deixar na Maria José Fraile, la bibliotecària de “La Caixa” de Maó.
Qui no recorda aquella dona ferma, però a la vegada cordial? Aquella que ens guiava a l’hora de fer els treballs, ens treia les enciclopèdies i els llibres i ens prestava els còmics i novel·les que, per preu, molts no ens podíem permetre.
Quanta promoció de la lectura van fer —seguim fent— aquelles bibliotecàries —dones, bàsicament, com ara— soles, en sales de lectura mínimes, repletes d’usuaris de totes les edats, cadascú amb les seves necessitats, preferències i històries personals.
Les biblioteques de “La Caixa” van fer una tasca cultural, educativa i social encomiable, en un país on aquests espais eren pràcticament inexistents i mal dotats, tan de fons, com de personal o d’infraestructures.

Edifici que albergà la Biblioteca de "La Caixa", al carrer Nou

La biblioteca de "La Caixa" de Maó, primerament es va ubicar al carrer del Nord i després es traslladà a una sala més gran i moderna, en un edifici rehabilitat del carrer Nou.
Cap a finals dels anys 80, les administracions van començar a treure de la precarietat les biblioteques, proveint-les de més mitjans i modernitzant-les, així com a crear-ne de noves. No debades, actualment són els equipaments públics millor valorats per la població espanyola.
Va ser llavors quan l’entitat bancària decantà la tasca de la seva fundació cap a altres obres socials, com el suport a la investigació en Alzheimer, els concerts pedagògics, les exposicions, etc.
Damunt l’any 1995 (si la memòria no em falla), es va penjar el cartell de “tancat per obres”, i la biblioteca de “La Caixa” no obrí mai més les seves portes. Llavors na Maria José es jubilà i el fons bibliogràfic —sempre de qualitat— es repartí entre diverses biblioteques.
Na Maria José, la bibliotecària amb el monyo al cap i la rebeca sempiterna damunt les espatlles, em va animar a ser bibliotecària quan li ho vaig consultar, i em va encoratjar a estudiar la carrera, quan aquesta era poc coneguda. Durant les vacances, l’anava a visitar i sempre em deia que jo la succeiria.
Ja veus, Maria José, vaig fer tard, però aquí seguim, al peu del canó.
Pots estar segura que no t’oblidaré. Descansa en pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada