Tristam Stuart damunt d'un munt d'aliments llençats als fems a Londres (Foto: National Geographic)
L’activista britànic Tristam Stuart s’inicià en el friganisme (consum de menjar rebutjat) quan s’adonà que els seus porcs consumien aliments de qualitat rebutjats (però en bon estat) dels supermercats. Aleshores començà a investigar per quantificar el menjar que s’estava malbaratant a nivell mundial i així conèixer les conseqüències per a la humanitat i el medi ambient.
"Por supuesto que necesitamos producir comida, pero no tirar un tercio de ella". Stuart.
El resultat és el llibre Despilfarro: el escándalo global de la comida, on constata que el menjar que es llença procedeix tant de supermercats i fabricants, com de l’agricultura, la pesca i la ramaderia intensives que rebutgen les unitats que no s’adeqüen a les mides o l’estètica demandades. El més sorprenent és que una part gens menyspreable del menjar malbaratat prové de les nostres llars, els restaurants i els menjadors escolars.
Un 40-60% del peix és rebutjat per no adequar-se a les característiques estàndards
Així, amb el que rebutja un supermercat a diari, es poden alimentar cent persones, entre fruita, verdura, rebosteria, carn, peix, làctics, menjar preparat, etc, apte per al consum —l’equivalent a unes 50.000 tones de menjar l’any—. La caducitat, envasos defectuosos, mal aspecte o una mala gestió dels estocs, en són algunes causes.
Collites senceres són rebutjades per l'aspecte del gènere
Els fabricants també tenen la seva part de responsabilitat. No poder col·locar els excedents de producció als minoristes, genera al voltant del 10% de residus del total que produeixen.
Menjar envasat en un contenidor de fems. Quantes persones s'hi podrien alimentar?
Un altre frau: "Las fechas de caducidad no protegen al consumidor, sino a las compañías alimentarias de meterse en problemas legales. Se utilizan márgenes de error demasiado amplios". Stuart.
La gran demanda d’aliments dels països rics, sovint provoca l’explotació de terres i persones en altres indrets. Malbaratar el menjar agreuja més el drama social i ecològic. Si els britànics consumissin la meitat de les patates que llencen (358.500 tones/any), s’alliberarien 5.400 hectàrees de terra per produir-hi 36.000 tones de blat; açò pal·liaria la fam de 1,2 milions de persones, s’estalviarien 7,5 milions de tones d’aigua i s’assoliria una reducció de les emissions d’efecte hivernacle equivalent a 14.340 tones de diòxid de carbó.
A la Unió Europea malbaratam 179 quilos d'aliments per persona a l'any
L’escassetat d’aigua és un dels problemes urgents a nivell mundial. Amb el rebuig del 25% dels recursos alimentaris mundials, s’estan desaprofitant 675 trilions de litres.
Cada cop hi ha més activisme i iniciatives per aturar el malbaratament d'aliments
No podem intervenir en la cadena productora d’aliments, però ens podem comprometre a fer-ne un consum responsable. Llençar el menjar és una immoralitat i un greuge cap els que passen gana i cap el planeta.
No us perdeu aquest vídeo en què Tristam Stuart demostra l'escàndol del "despilfarro" mundial del menjar i ens recorda que som animals terrestres que depenem de la terra per alimentar-nos, la qual estem destruint per produir menjar que ningú no consumeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada